Publicacions 

L’objectiu d’aquesta guia és oferir una eina de treball per tal d’integrar la perspectiva de gènere com a eix transversal als Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) i que pugui servir també en la incorporació en altres figures de planificació de la mobilitat (EAMG, PDE).

Aquesta guia s’ha pensat com un material complementari que permetrà incorporar la perspectiva de gènere en les diferents fases de treball d’un PMUS. El plec de prescripcions tècniques per a la redacció de Plans de Mobilitat Urbana Sostenible de la Diputació de Barcelona (DIBA) ha servit de referent, però la guia està pensada per a que es pugui fer sevir a tot Catalunya i adaptar a la resta de l’estat o d’altres territoris.

A part de ser una guia que cal que acompanyi a l’elaboració dels PMUS, és important que la seva aplicació vagi acompanyada d’un procés interdisciplinari dins de cada municipi, on hi hagi un treball en coordinació amb altres plans i departaments que tenen una relació directa amb la mobilitat amb perspectiva de gènere, com les àrees de Feminisme, Polítiques d’Equitat de Gènere i Igualtat, vinculant-ho amb els Plans d’Equitat de Gènere Municipals.

Finalment, aquesta guia s’emmarca en treballs desenvolupats prèviament des de l’ATM per tal d’integrar la perspectiva de gènere en la mobilitat. Està fonamentada en l’anàlisi amb perspectiva de gènere de l’EMEF i que reflecteix la mobilitat diferenciada entre dones i homes; del PDM 2020-2025 i PDI 2021- 2030, que per primera vegada incorporen la perspectiva de gènere com a objectiu, i del Pla de Mesures contra l’assetjament sexual al transport públic 2022, que insta a abordar les violències masclistes i sexuals en la mobilitat.

L'informe MujerES en el Ferrocarril, publicat per la Fundación de los Ferrocarriles Españoles (FFE), té com a objectiu sensibilitzar sobre les desigualtats de gènere en l'ocupació dins del sector ferroviari, oferint anàlisis i propostes per superar-les. Comprèn la situació de les treballadores al sector i l'evolució dels indicadors des del 2020, amb la col·laboració de 38 entitats del sector, reflectint la situació d'aproximadament 75,000 treballadors.

L'informe presenta dades sobre la participació de dones i homes a diverses àrees del sector ferroviari, incloent infraestructures, operadores públiques i privades, i grans empreses industrials. A més, analitza la presència de dones i homes amb formació en enginyeria al sector i la seva participació en rols de lideratge i presa de decisions. També destaquen iniciatives d'igualtat d'oportunitats implementades per les entitats participants.

En futures edicions, s'espera incloure més entitats per oferir una visió més completa de la participació de dones i homes al ferrocarril, tant a nivell nacional com internacional.

Aquesta publicació és el resultat d'un treball de recerca històrica realitzat per TMB, amb motiu del Centenari de la xarxa de Metro, per analitzar i posar en valor el paper que les dones han desenvolupat a la companyia al llarg d’aquests cent anys de vida.
 

Aquest document s’orienta a poder, a partir de l’anàlisi de la xarxa a tot l’àmbit territorial, generar propostes de serveis TAD que substitueixin o complementin els serveis regulars nocturns, permetent una major capil·laritat al territori.

La proposta té com a objecte realitzar un anàlisi que explori i determini les millores del Servei Interurbà d’Autobusos Nocturns, considerant de manera concreta els serveis TAD que es puguin implementar a l’àmbit.

L’àmbit d’anàlisi està conformat pel conjunt de serveis interurbans d’autobusos nocturns, regits per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona, i que operen dins de l’àmbit del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB). No obstant això, el treball fa un focus en l’àmbit territorial del Vallès Oriental gràcies al major nombre de fonts i dades per tal de realitzar l’anàlisi, les quals es detallen en apartats posteriors.

L’objectiu central del treball, realitzat per l’equip de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), és la valoració de l’impacte socioeconòmic de la Zona de Baixes Emissions Rondes de Barcelona (ZBE), estudiant en detall la relació existent entre la desigualtat econòmica i la mobilitat, concretament l’impacte de la ZBE en la mobilitat en dia feiner segons renda i territori de residència. Així mateix, s’inclou també la valoració de les mesures compensatòries i d’adaptació progressiva a la mesura.

El propòsit d'aquest document elaborat pel Institut d'Estudis Catalans (IEC) encarregat per la Comissió de Nomenclatura de l'ATM de l'àrea de Barcelona, és valorar la correcció lingüística del nom de les estacions que integren la xarxa ferroviària de l'àrea metropolitana. Inclou, doncs, la revisió del nom de les estacions del Metro, FGC, Tram i Renfe (rodalies). Amb això es pretén:

1. Unificar el criteri lingüístic i ortogràfic de les denominacions.

2. Detectar les esmenes de caire lingüístic que siguin necessàries o indispensables.

3. Informar de les esmenes lingüístiques que siguin recomanables.

El treball revisa el nom de 429 estacions a partir de les dades facilitades per l'ATM, que s'han contrastat amb els noms que apareixen en les corresponents pàgines web i aplicacions per al telèfon mòbil. 

L'Anuari estadístic d'accidents de trànsit a Catalunya exposa les dades d’accidentalitat conjuntes en via urbana i interurbana del Sistema integral de recollida de dades d’accidents, sempre tenint en compte les principals variables tècniques de la mobilitat i la seguretat viària.

Informe redactat per l'ATM de Barcelona a partir de les dades de telefonia móbil poques setmanes abans de la declaració de la pandèmia del COVID-19 i durant tot el 2020 amb l'objectiu d'estudiar els canvis en els patrons de la mobilitat de les persones per l’impacte del COVID-19 arreu del territori.

Anuncis de les tarifes que han de regir en el sistema de transport públic col·lectiu en l'àmbit dels diferents sistemes tarifaris integrats de Catalunya publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Informes amb els principals resultats dels treballs de camp, avaluació i seguiment dels serveis de transport públic per carretera als corredors:

• 2016-2017: Igualada-Barcelona [ATM de l'àrea de Barcelona]
• 2018-2019: Manresa-Olesa-Barcelona [ATM de l'àrea de Barcelona]
• 2023-2024: Manresa-Olesa-Barcelona [ATM de l'àrea de Barcelona]
• 2023-2024: Igualada-Barcelona [ATM de l'àrea de Barcelona]
• 2023-2024: Vilafranca del Penedès-Barcelona [ATM de l'àrea de Barcelona]

Aquest document sorgeix com a continuació del programa d’Entrenament en Valor Compartit dirigit a les empreses del sector de la mobilitat catalana, impulsat per ACCIÓ i els Clústers In-Move i Light Mobility, arran del qual es va constituir el grup de dones del sector de la mobilitat Women On The Move (WOTM). A partir d'aquesta iniciativa, els Clústers han promogut diverses accions en el marc del Projecte WOTM. Entre elles, neix aquest estudi per a identificar els reptes existents i proposar solucions en el marc de la igualtat de gènere, especialment en les empreses de l’ecosistema de la mobilitat catalana.

L'objectiu principal d'aquest estudi és oferir una radiografia actual del sector a través de la identificació dels reptes més significatius en termes d'igualtat de gènere que enfronten les empreses de l'àmbit de la mobilitat a Catalunya, analitzant, també, les causes contextuals d'aquestes desigualtats i poder abordar l'arrel del problema.

Sobre aquesta base, l’estudi també busca establir propostes per a l’acció, permetent així afrontar els desafiaments identificats. Això inclou delinear diferents línies d’acció i recomanacions que permetran als clústers, empreses, centres acadèmics, institucions públiques i altres agents implicats en el sector desenvolupar iniciatives o projectes encaminats cap a un entorn més equitatiu.

Finalment, cal destacar que l’estudi recull una sèrie de bones pràctiques que pretenen servir d'inspiració i com a exemple il·lustratiu per a les accions proposades. D’aquesta manera, les organitzacions que utilitzin aquest document podran reflectir-se en altres iniciatives ja existents, promovent, així, un sector més igualitari.

L’Observatori de costos del transport discrecional de viatgers a Catalunya, elaborat per la Direcció General de Transports i Mobilitat ofereix al sector una visió global i al màxim objectiva possible de l’evolució dels costos del transport discrecional, procurant que sigui d’utilitat tant a les empreses i a les associacions sectorials com als potencials usuaris i clients.

La progressiva desregulació del sector del transport i la desaparició de les tarifes obligades van induir, a diverses associacions d’empreses de transport discrecional de viatgers per carretera, a sol·licitar a l’Administració de la Generalitat l’elaboració d’un Observatori de costos que facilités informació clara i precisa de l’evolució dels costos d’explotació de les operacions del transport discrecional.

1. La Selva del Camp - Valls – Vilafranca - Barcelona
2. Reus – Vilafranca - Barcelona
3. Coma-ruga - El Vendrell – Vilafranca -Barcelona
4. Sant Quintí-Vilafranca-Barcelona
5. Igualada a Barcelona per Vilafranca
6. Pontons - Vilafranca - Barcelona
7. e6 Vilafranca - Barcelona

L’Observatori de la Logística parteix d’una iniciativa engegada l’any 2004 per CIMALSA i el Departament de Territori i Sostenibilitat  de la Generalitat de Catalunya, i que té el seu reflex en una bateria d’indicadors de competitivitat que tenen per objecte conèixer les demandes logístiques de les empreses i donar informació amb paràmetres reals i objectius sobre la situació actual i futura del sector. Pretén, doncs, esdevenir una eina eficient per a la planificació i la gestió del sistema logístic de Catalunya.

Durant l’últim quadrimestre de l’any 2022, es va aplicar una política de descomptes a les tarifes del transport públic, a iniciativa del govern espanyol, amb la finalitat de:

• Compensar els efectes de la inflació sobre la ciutadania.
• Estimular l’ús del transport públic.
• Disminuir el consum de combustibles fòssils pels vehicles privats.

Aquest balanç aborda l’impacte de la iniciativa sobre el transport públic i, indirectament, sobre l’ús del vehicle privat a l'àmbit de l'ATM de Barcelona. Es basa en:

• Les dades de validacions i d’adquisicions de títols de transport públic.
• Els resultats d’estudis d’opinió.
• El seguiment d’alguns indicadors de mobilitat.

L’objectiu general de la investigació és entendre les actituds envers al transport públic per tal d’anticipar el comportament futur de la demanda (usuaris) del transport públic de Barcelona un cop es restableixi la normalitat en els seus desplaçaments habituals.

Informe redactat per l'ATM de Barcelona a partir de les dades de telefonia móbil poques setmanes abans de la declaració de la pandèmia del COVID-19 i durant tot el 2020 amb l'objectiu d'estudiar els canvis en els patrons de la mobilitat de les persones per l’impacte del COVID-19 arreu del territori.

Amb l’objectiu de conèixer el posicionament de les tarifes de l’Àrea de Barcelona respecte a altres sistemes de transport a Europa, el present estudi té com a finalitat dur a terme una anàlisi comparativa del nivell de les tarifes del transport públic a Barcelona envers a altres regions metropolitanes europees homologables.

En el marc de la crisi provocada per la COVID-19 es van registrar canvis importants en la mobilitat, i especialment la mobilitat laboral. L’ATM de l'àrea de Barcelona va impulsar diferents actuacions per la gestió i millora d’aquesta mobilitat, però també resulta necessari la corresponsabilitat de les empreses.

L’Autoritat del Transport Metropolità va realitzar aquest treball on recopila quines són les principals necessitats de les empreses en la mobilitat laboral en el marc de la COVID-19 i reorientar l’estratègia de mobilitat futura.

Aquest document exposa i analitza la situació actual dels vehicles autònoms per al repartiment de mercaderies, en concret la DUM. Tenint en compte les capacitats tecnològiques actuals, les tendències del món empresarial, les necessitats infraestructurals i els efectes socioeconòmics, aquest document proposa diferents eixos d’actuació per la incorporació dels robots mòbils (drons, droids...) a les ciutats.