Observatori de la mobilitat a Catalunya (OMC) - Observatori de la mobilitat a Catalunya (OMC)
Base de dades
Publicacions
-
Observatori de la Logística
VeureL’Observatori de la Logística és una iniciativa, impulsada l’any 2004, per CIMALSA i el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya. La seva finalitat és oferir una visió global del sistema logístic català mitjançant una bateria d’indicadors de competitivitat que permeten identificar les necessitats i demandes logístiques de les empreses. Aquesta informació rigorosa que ofereix l’Observatori, basada en paràmetres reals i objectius sobre la situació actual i les perspectives de futur, aspira a ser una eina eficient per a la planificació i la gestió estratègica de la logística a Catalunya i per a les empreses del sector.
-
La mobilitat a l’entorn rural i urbanitzacions de baixa densitat: anàlisi i oportunitats per a les polítiques públiques
VeureL’estudi realitzat per l'equip de l'Institut Metròpoli, comença establint les bases dels conceptes més utilitzats en aquest camp, així com una visió de les polítiques de mobilitat rural que es duen a terme en altres estats europeus. Tot seguit, s’explica la metodologia d’anàlisi – basada fonamentalment en enquestes de mobilitat quotidiana existents– i es fa una breu descripció del context socioterritorial de l’àmbit d’estudi.
A partir d’aquí, l’anàlisi de la caracterització de la mobilitat quotidiana s’estructura en tres subapartats: les dinàmiques territorials de la mobilitat quotidiana, la transició cap a la descarbonització de la mobilitat i la transició cap a una mobilitat més justa socialment. L’estudi finalitza amb 26 conclusions associades a certes propostes d’oportunitats en l’esfera de les polítiques públiques en el camp de la mobilitat i els transports.
Aquest treball neix per encàrrec de cinc entitats, amb interessos i objectius complementaris, i pretén aportar coneixement perquè les polítiques públiques que endeguin puguin aplicar-se amb rigor i basades en dades a Catalunya: ARCA, en l’impuls del desenvolupament rural; l’ATM de l'àrea de Barcelona, en la planificació d’infraestructures i serveis, així com en l’ordenació de tarifes; el PEMB, en les estratègies de mobilitat en urbanitzacions o barris de baixa densitat; l’AMTU, en la millora de la mobilitat i de les infraestructures de transport públic; i l’ACM, en el suport als ens locals.
L’estudi analitza la mobilitat quotidiana dels anys 2019 i 2023 principalment de dos territoris: l’àmbit del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB, equivalent a la demarcació de Barcelona) i a les Terres de l’Ebre. Veure: EMEF i EMQ Terres de l'Ebre. Això es deu que a la resta d’àmbits de Catalunya, al moment de redacció, encara no estaven coberts per enquestes, o en el cas del Camp de Tarragona, el treball de camp estava afectat per la pandèmia de la covid-19. L’objectiu és ajudar a fer que les decisions públiques es puguin prendre basades en evidència científica, i donar resposta al repte territori connectat de l’Agenda Rural de Catalunya, així com millorar les relacions urbà-rural.
Els darrers anys, el concepte de “mobilitat rural” ha anat guanyant pes mediàtic en el context català. Diverses administracions s’han interessat en explorar quines necessitats específiques tenen els territoris de baixa densitat en comparació amb les zones urbanes: la Diputació de Barcelona, hi ha reflexionat a través del projecte europeu SMARTA-NET, l’ATM hi treballa mitjançant l’Interreg “Rural Mobility”, i ARCA ho ha concretat en el document “50 propostes per a la millora de la mobilitat en entorns rurals”.
-
Tarifes del sistema de transport públic col·lectiu en l'àmbit dels sistemes tarifaris integrats de Catalunya
VeureAnuncis de les tarifes que han de regir en el sistema de transport públic col·lectiu en l'àmbit dels diferents sistemes tarifaris integrats de Catalunya publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Enquestes de mobilitat
-
Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF) de l’ATM de l’àrea de Barcelona
VeureL’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) és una estadística de periodicitat anual promoguda per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). L’enquesta té per objectiu conèixer les característiques bàsiques de la mobilitat en dia feiner (de dilluns a divendres no festius), de la població de 16 anys i més, resident a l’àmbit del Sistema tarifari integrat de Barcelona.
Les enquestes de mobilitat són un instrument estadístic que ens permet obtenir informació sobre com i per què es mou la població, a la vegada que representen eines d’anàlisi de les tendències per a la planificació de la mobilitat. A partir de les dades que ens proporcionen, es poden analitzar els patrons de mobilitat en funció de les característiques de la població i dels diferents territoris.
Bases de Dades de l’EMEF: Podeu descarregar-vos les dades a través dels fitxers de microdades obertes d’ús públic que contenen informació anonimitzada en format CSV. En aquests moments, l’OMC disposa de les microdades completament anonimitzades per als anys 2021 i 2022, i està treballant en la publicació d’anys anteriors que s’aniran publicant en aquest entorn. S’adjunta també un arxiu en format Excel, amb informació sobre cada base de dades.
A banda, l’ATM de l’àrea de Barcelona, prèvia petició de la persona interessada i posterior aprovació per part de l’ATM, si s’escau, també ofereix accés a la base de dades confidencials amb finalitats científiques emprades pel secret estadístic. En el següent document expliquem el procés per sol·licitar dita informació (atenció de la sol·licitud i tots els documents requerits). L’ATM només cedirà les bases de dades confidencials de l’EMEF als instituts d'investigació científica, als investigadors, als centres de recerca i a les entitats de dret públic dedicades al disseny, la planificació, la programació, el seguiment i l'avaluació de polítiques públiques sempre que acreditin complir amb els requisits establerts per llei. A més, les dades confidencials a les que es donarà accés amb finalitats científiques emparades pel secret estadístic, en cap cas permetran una identificació directa de les persones, respectant així la legislació en matèria de protecció de dades i el secret estadístic.
L’article 27 de la LLEI 5/2016, del 23 de desembre, del Pla estadístic de Catalunya 2017-2020 i de modificació de la Llei 23/1998 modifica l’article 30 de la Llei 23/1998. Aquest passa a restar redactat de la manera següent:
Article 30
1. L'Institut d'Estadística de Catalunya i les institucions i els òrgans del Sistema Estadístic de Catalunya han d'impulsar i facilitar la utilització de la informació estadística disponible per a millorar l'avaluació de les polítiques públiques de les administracions de Catalunya, i també per a fer-ne un seguiment i programar futures polítiques a emprendre.
2. Es pot permetre als instituts d'investigació científica, als investigadors, als centres de recerca i a les entitats de dret públic dedicades al disseny, la planificació, la programació, el seguiment i l'avaluació de polítiques públiques accedir a les dades confidencials amb finalitats científiques emparades pel secret estadístic, en determinades condicions establertes per reglament, sempre que no permetin una identificació directa de les persones, respectant la legislació en matèria de protecció de dades i el secret estadístic.
Dates d’actualització de les edicions: cada mes de maig es publiquen els Aspectes metodològics i qüestionari i les Publicacions de l’EMEF de l’any anterior. La resta d’informes es publiquen durant la tardor.
Visor de les dades EMEF: durant el 2026 es publicarà un portal específic en el marc de l'OMC per a mostrar les dades de l'EMEF, mentrestant s'ha elaborat un portal transitori on es poden començar a visualitzar: Visor BETA
Més informació: per a més informació sobre les característiques i la metodologia de l’enquesta visita la web de l'Institut Metròpoli i consulta el següent document: Document tècnic EMEF .
-
Enquestes de qualitat percebuda
VeureL'avaluació de la qualitat en el transport públic és una eina fonamental per conèixer la percepció i satisfacció dels usuaris, així com per identificar oportunitats de millora en el servei. Mitjançant indicadors com l’Índex de Qualitat Percebuda (IQP) i l’Índex de Satisfacció del Client (ISC), és possible obtenir una visió detallada i objectiva de l’experiència dels passatgers.
Índex de Qualitat Percebuda (IQP)
Què avalua i quin és el seu objectiu?
L’Índex de Qualitat Percebuda (IQP) mesura la percepció dels usuaris sobre diversos aspectes del servei de transport públic. El seu principal objectiu és proporcionar una visió detallada de la qualitat del servei des del punt de vista dels passatgers, identificant fortaleses i àrees de millora.
Aquest índex no només permet conèixer el nivell de satisfacció dels usuaris, sinó que també facilita la comparació al llarg del temps i entre diferents operadors o xarxes de transport, així com la percepció de les diferents dimensions del servei per part de l'usuari, avaluant diferents atributs com la puntualitat, la neteja, la seguretat, el confort o la informació disponible. El seu ús és clau en la planificació i gestió del transport públic, ja que ajuda els operadors i les administracions a prendre decisions basades en dades objectives.
Metodologia
La construcció de l’IQP segueix una metodologia estructurada, basada en enquestes dirigides als usuaris del servei. Les principals etapes són:
- Definir les dimensions clau de qualitat, identificant els aspectes del servei que els usuaris consideren més importants (exemple: puntualitat, confort, neteja, seguretat).
- Dissenyar el qüestionari, incloent-hi preguntes sobre cada dimensió i formulades de manera clara i objectiva.
- Recollir les dades, realitzant enquestes a una mostra representativa dels usuaris.
- Assignar pesos a les dimensions avaluades, en funció de la seva importància relativa dins de l'experiència de l'usuari.
- Calcular els valors de cada dimensió, multiplicant la puntuació obtinguda pel pes assignat.
- Sumar els resultats per obtenir l’índex total, aplicant la fórmula:
IQP = ∑ (valor de la dimensió × pes de la dimensió) - Normalitzar els resultats, escalant l’índex en una escala de 0 a 10 per facilitar la seva interpretació.
Dimensions comunament avaluades en l’IQP
- Puntualitat del servei
- Freqüència del servei
- Estat de manteniment i neteja dels vehicles i instal·lacions
- Congestió dels vehicles i instal·lacions
- Confort del trajecte
- Confort dels espais d'espera
- Senyalització
- Seguretat
- Informació proporcionada en els vehicles i instal·lacions
- Tracte del personal de l'operador
- Canals d’atenció al client
L’IQP és una eina fonamental per avaluar de manera detallada la qualitat del servei, ja que permet conèixer no només el grau de satisfacció dels usuaris, sinó també les raons darrere de les seves valoracions.
Índex de Satisfacció del Client (ISC)
Què avalua i quin és el seu objectiu?
L’Índex de Satisfacció del Client (ISC) mesura el grau de satisfacció global dels usuaris amb el servei de transport públic. A diferència de l’IQP, que desglossa la qualitat en diferents atributs, l’ISC se centra en la percepció general del servei, fet que permet conèixer de manera ràpida el nivell de satisfacció dels usuaris.
El seu objectiu principal és proporcionar una visió general del grau d’acceptació del servei per part dels usuaris, fet que el converteix en un indicador útil per monitoritzar l’evolució de la satisfacció del client i detectar canvis en la seva percepció.
Metodologia
L’ISC s’obté habitualment mitjançant una única pregunta a l’enquesta, per exemple:
"En una escala de l’1 al 10, quin és el teu nivell de satisfacció amb el servei de transport públic?"
A partir de les respostes, s'obté un valor mitjà que representa l’índex de satisfacció global.
En alguns casos, l’ISC pot complementar-se amb preguntes addicionals per entendre les raons darrere la puntuació atorgada, però la seva estructura és més simple i menys detallada que la de l’IQP.
Altres conceptes relacionats amb la qualitat del servei
Hi ha altres mètodes igualment útils per mesurar la qualitat dels serveis de transport que no es basen en la valoració directa per part de les seves usuàries, i que de fet poden complementar-los de manera molt informativa perquè obren la possibilitat de contrastar observacions de caràcter més objectiu i subjectiu.
- Qualitat percebuda per “clients ocults” o "mystery shoper": La tècnica del client ocult consisteix en recollir les valoracions fetes per part de persones observadores que segueixen un protocol totalment sistematitzat per avaluar “in situ” aspectes com el manteniment i neteja dels vehicles, la informació i atenció al client, la seguretat i la comoditat de la conducció, o l’aforament. Tal com es fa amb els IQP, l’objectiu és també obtenir un índex de qualitat a partir de la ponderació de les puntuacions enregistrades per als anteriors aspectes.
- Índexs de puntualitat (IP): Aquesta mesura s’obté mitjançant l'anàlisi de la informació sobre els registres de pas per parada proporcionats pel Sistema d'Ajuda a l'Explotació i a la Informació (SAEI) instal·lat a bord dels vehicles, que tramet la seva posició a un centre de control.
- Índex de recomenació del servei, o sovint conegut com a NPS (Net Promoter Score): És una mesura de la satisfacció i la fidelització del client. Es calcula a partir d'una única pregunta que es formula als clients: "En una escala del 0 al 10, amb quina probabilitat recomanaries aquest servei a un amic o company?" Les respostes es classifiquen en tres categories:
- Promotors (puntuació de 9 a 10): Són clients molt satisfets que recomanaran el servei i probablement tornaran a utilitzar-lo.
- Passius (puntuació de 7 a 8): Són clients satisfets, però no prou entusiastes per recomanar el servei. Podrien ser susceptibles de canviar a d'altres modes o serveis-productes si així no ho desitgen.
- Detractors (puntuació de 0 a 6): Són clients insatisfets que podrien compartir experiències negatives, perjudicant així la reputació del servei-producte.
L'NPS es calcula utilitzant la següent fórmula: NPS=%Promotors−%Detractors
Els resultats poden variar entre -100 (tots són detractors) i +100 (tots són promotors).
Quina utilitat té aquest índex?
- Mesura de fidelització: L'NPS proporciona una visió clara de la desig de recomanació de les persones usuàries, la qual cosa és un indicador clau de la seva fidelització.
- Indicador de creixement: Un NPS alt implica que hi ha més possibilitats de creixement a través de recomanacions.
- Millora contínua: Les empreses poden utilitzar el feedback de les persones usuàries (particularment dels detractors) per identificar àrees de millora i millorar els seus serveis.
Per implementar un sistema de mesura de NPS:
- Es realitzen enquestes: Recullen dades periòdicament, ja sigui després d'una compra o en moments clau de l'experiència del client.
- S'analitzen els resultats: Estudien les puntuacions i comentaris per identificar tendències i àrees d'oportunitat.
- Es realitzen accions correctives: Implementen canvis basats en el feedback per millorar l'experiència del client.
-
Enquestes de Mobilitat Quotidiana (EMQ) a Catalunya
VeureL’Enquesta de Mobilitat Quotidiana de Catalunya (EMQ) de 2006 és una estadística oficial promoguda per l’Autoritat del Transport Metropolità i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. En la seva realització hi participen l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, l’Institut d’Estadística de Catalunya i el Centre d’Estudis d’Opinió. L’objectiu principal de l’enquesta és analitzar la mobilitat quotidiana dels residents a Catalunya. Per aquest motiu, s’ha recollit informació relativa a tots els desplaçaments que els entrevistats han declarat haver realitzat el dia anterior a l’entrevista.
Sol·licitud de la Base de Dades de l’EMQ: a través d’aquest enllaç es pot dur a terme la sol·licitud de les Bases de Dades de l’EMQ. La BBDD de l’EMQ serà cedida respectant la legislació en matèria de protecció de dades i el secret estadístic.
Al llarg dels darrers anys s'han realitzat EMQ a diferents àmbits territorials concrets com són: